60 embarbussaments en català, de fàcils a impossibles
Els embarbussaments catalans de tota la vida, de «Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» a «El cel està enrajolat», ordenats de més fàcils a més difícils. Per a l'escola, per a una festa o per riure una estona en família.
Un embarbussament és una frase feta per entrebancar la llengua: sons que s'assemblen
(«setze jutges», «plou poc però plou prou») i paraules llargues que s'han de dir de pressa sense
equivocar-se. En català n'hi ha de tradicionals de tots els territoris, de Catalunya, del País Valencià
i de les Illes Balears, i són un recurs clàssic a l'escola per treballar la pronunciació.
Tots aquests són els que fa servir la prova «Embarbussaments» de l'app Gimcana:
l'app en dona un, el mateix per a tothom, i un per un l'heu de dir tres vegades seguides sense
entrebancar-vos. Qui ho fa més de pressa, guanya. Si en voleu més per a una festa, mireu els jocs de
sobretaula o els jocs per a nens.
Curts i ràpids: per començar, per a la canalla o per escalfar la llengua.
Babau beu vi bo i viu bé.
Beu vi bo de Valls.
Ca la Clara és a la cala d'Alacant.
Dóna a la dona el sabó bo.
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
El nét va net.
En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant.
La fada Flora fa una festa amb farina fina.
La nena rossa té una rosa roja.
Pim, pam, sivella de plata, pim, pom, sivella de plom.
Plou poc però plou prou.
Prou plou, però plou poc.
Que fi fa el cafè el cafeter Delfí.
Que no passa pel forat, cric, crac, catacrac.
Quin fum fa? Fa un fum fi.
Si hi ha neu, no hi aneu.
Un ós menja un os.
Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams.
Una cabra caga pebre negre.
Vinc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Embarbussaments de nivell mitjà 20
Ja costen una mica més: digueu-los tres vegades seguides sense equivocar-vos.
Bóta, picota, picotí de bóta. Qui no dirà bóta, picota, picotí de bóta, no beurà el vi de la bóta.
Congre amb canya i canya amb congre i congre amb canya.
De dins una caixa va sortir una bruixa que anava coixa per mor de sa cuixa.
El bel és ben bé d'un be.
El gros gos ros no vol l'os tot sol. Vol un bombó bo com jo.
En Ferran, ferrer feia fum i foc ferran ferro fort.
En Panxo va dir a en Pinxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Pinxo va dir a en Panxo: Punxa, però a sa panxa, no!
En Pere té una pera.
En quin tinter tens tinta, Anton?
Gloc-gloc, en Blai beu un glop.
Na Rita i na Rosa corren pes carrer. Per què corren? Jo no ho sé.
Plou poc, però per lo poc que plou, plou prou.
Què fas, Quica? Cont quantes coques queden.
Senyora, vinc de part de la senyora a veure si la senyora s'enyora o no s'enyora.
Tres tristos tigres corren per la selva.
Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà?
Un plat pla, blanc clar, ple de pebre negre està.
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Una boteta tota rodoneta, té vi, vi té; té tap, tap té.
Vull volar amb un avió també amb una avioneta, anar i venir de pertot veure la mar blava i verda.
Embarbussaments difícils 20
Els clàssics que fan perdre el fil a tothom: setze jutges, el cel enrajolat, el desenrajolador…
Antonieta tonta, amb tanta tinta tota t'untes.
Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré.
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.
El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà.
Em pesa perquè no em pesa. Si em pesàs no em pesaria. I ara perquè no em pesa, tenc pesar de cada dia.
En cap cap cap el que cap en aquest cap.
Jo tenc una caixeta tan ben requinquilladeta que cap requinquillador no la requinquillarà millor.
L'Alí Babà va dir: Va, Lilí, du vi. La Lilí li va dur vi bo de debò.
La nena porta la nina a la nona. Si la nena no és nana, no pot portar la nina a la nona.
M'han dit que tu has dit que jo he dit un dit que jo no he dit.
Paula, Paula, para la taula, para-la bé que ton pare ja ve.
Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d'atzavara.
Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.
Si una serra serra un xiprer, sis serres serren sis xiprers.
Un carro carregat de terra roja corria per la carretera de Randa i es carreter roegava un roegó de pa rostit.
Un llépol enllepolit qui el desenllepolirà un bon desenllepolidor serà.
Un pedaç desdingossat, qui serà qui el desdingossarà? Jo el desdingossaré, perquè el sé desdingossar bé.
Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixi bon desembruixador serà.
Una ovella pelada, peluda, des cap en es cul peluda, té un anyellet pelat, pelut, des cap en es cul pelut.
Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Juga als embarbussaments amb la Gimcana
Obre la Gimcana i juga la prova «Embarbussaments»: l'app en dona un a l'atzar, cronometra cada jugador i diu qui l'ha dit més de pressa. Gratuïta, en català i sense registre.
Dels clàssics, «El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà», «Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» i «Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d'atzavara» són dels que costen més. Proveu de dir-los tres vegades seguides.
Quin és l'embarbussament català més conegut?
«Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat». Sovint es fa servir per veure si algú sap pronunciar els sons del català, perquè hi surten la essa sonora i la jota.
Hi ha embarbussaments fàcils per a nens?
Sí: «Plou poc però plou prou», «Un plat pla, blanc clar», «Babau beu vi bo i viu bé» o «Una cabra caga pebre negre» són curts i fan riure. Els trobareu a la primera secció.
Per a què serveixen els embarbussaments?
Per riure i per practicar la pronunciació: a l'escola s'utilitzen per treballar sons concrets del català, com la essa sonora, la ela geminada o la erra.
Com es juga als embarbussaments?
Un per un, cada jugador ha de dir el mateix embarbussament tres vegades seguides sense entrebancar-se; si s'equivoca, torna a començar. Qui ho fa més de pressa, guanya. A l'app Gimcana, la prova «Embarbussaments» ho porta tot: el sorteig, el crono i la classificació.